Seminari
Dr. Martin Luther King -Universitat Carlos III
21 Febrer 2004 Getafe Madrid
Què és el racisme?
Per Abuy Nfubea
Voldria en primer joc agrair al professor Dr. Jose Vida Fernández, Director col · legi Major Residència d'estudiants Fernando dels rius de aquesta Universitat Carlos III, al UNESCO, al excel · lentíssim Sr D James D. Nealon. conseller de cultura educació i premsa de l'ambaixada dels Estats Units en el regne d'Espanya, al degà de la facultat de dret, no només per la seva valentia al convidar-me a pronunciar aquesta conferència el dia del Dr Martin Luther King Jr, que junto a Omowale una de les icones centrals del moviment per els Drets Civils i que per la seva incansable treball social i intel lectual a favor de el reconeixement i visibilitat negra, va rebre el premi Nobel. La seva efemèrides, que avui celebrem és festa nacional als EUA.
Que aixequin la mà els que mai han tingut un professor negre -uns 50 aixequen la mà-, ara que aixequin la mà els que han llegit un libre escrit per un negre -aixequen uns 5- val un aplaudiment per a ells- Cuand me van a convidar-me a obrir amb una conferenci magistral aquest seminari vull deixar no ho faig com una cademic que s'abstreu com un budista de la realitat social per estudiar-des de la equidistància sinó des de la responsablitat d'un líder i dirigent negre per tant la necessitat d'emprendre una aproximació al racisme constitueix un deure acadèmic de primer ordre a l'hora d'intentar conèixer mínimament amb rigor la societat multicultural com l'espanyola.
Després dels atemptats perpetrats per Al-Qaida al Madrid l'11-M, es parla molt de racisme i xenofobia. La TV, ràdio i diaris ve a Barris com Lavapies Madrid, Rusafa a València, San Francisco Bilbao, Rabal a Barcelona i els pregunten als veïns: RACISME; QUÈ DIMONIS ÉS AIXÒ?. Las agressions i pintades racistes de grups neonazis que actuen en la impunitat però amb el silenci de la classe política i mediàtica han fet créixer el debat frívol i sense rigor.I sembla com si s'estiguessin parlant de l'últim descobriment de la NASA.El racisme no ha sorgit malauradament dels atemptats de l'11-M ni de l'11-S (tant de bo) sinó que el racisme es fonamentat en la tracta d'esclaus como va dir Durban. Aquest racisme no és només una pintada contra els moros o negres i ni tan sols una pallissa d'ultra sud a un afrocolombià o senegalesos que ven CD al carrer.
Per descomptat els que parlen són totes persones blanques, gairebé tots ben intencionades. La majoria és gent ben intencionada i que vol ajudar parlant mol dels atemptats de l'11-M, però no vol posar el dit a llaga. Aquesta gent ben intencionada no és racista me consta perquè alguns són meus amics, però estan imbuïts del principi de la supremacia blanca, el que els impedeix realitzar una anàlisi rigorosa i seriosa del que és el racisme.
FONAMENTS
Els fonaments del racisme modern des dels seus gènesi són encara referents propers, podem parlar de la influència intel · lectual de l'antropologia del segle XVIII. Al costat dels segles de tràfic esclavista transatlàntica, Apartheid, Jim crow, colonialisme i Hegel, van destacar també altres teòrics racistes consumats com Jansen i Levy Brole que parlaven de raó prelògica, referint-se a les cultures no occidentals i fonamentalment les negres i africanes. Això podem dir eren les circumstàncies intel · lectuals que van contribuir a edificar aquest racisme educatiu fent científic el concepte de supremacia de la raça blanca i per tant legalitzant la injustícia, i que encara avui nodreixen l'acadèmia condicionant la lògica del New Racism.
Racisme i noves tecnologies
Les formes populars i per tant profundes de racisme es manifesten en el Racisme i noves tecnologies: És aquell que practiquen els mitjans de comunicació, videojocs etc ... s'utilitzen termes cosificantes com allau, flux, riuada, il · legal per qualificar éssers animats i humanaos com són els no-blancs o immigrants.
SEXISME
En aquest cas gairebé sempre el racisme va unit al sexisme ja que es presenten a ales dones negres com exòtiques, se'ls atribueixi una potència sexual i física animalizante. En ser mediàtic aquest racisme pren noves formes substituint el terme dones negres per brasileres, cubanes o dominicanes. En és i cas les imatges juguen a un factor essencial ja que sempre vana acompanyades d'una dona exuberant que és gairebé sempre de sang africana.
Això va passar recentment com les 3 dones negres que van denunciar una violació per part de futbolistes anglesos d'elit. Ràpidament la premsa va insistir que eren prostitutes d'elit i els telenotícies van mostrar imatges d'arxius on les dones apareixien al restaurant de l'hotel parlant amigablement amb les mega estrelles del futbol.
sistema educatiu
Un altre racisme i que és molt més profund i que és on les autoritats troben més dificultats, és el Racisme i el sistema educatiu. Aquest practica aquesta molt relacionada com la supremacia blanca o eurocentrisme. Les seves manifestacions procedeixen de la interpretació que es donen en l'àmbit escolar d'aspectes transcendentals com l'esclavitud, el colonialisme, reparacions, compensacions, neteges ètniques. Aquest àmbit segueix malgrat tot ensenyant que rius i muntanyes i pobles sencers d'Àfrica, Oceania i Amèrica van ser "descoberts". En aquest àmbit el terme civilització és ambigu perquè és excloent ja que tendeix a justificar de forma subtil però molt determinant crims històrics comesos per l'home blancs.
EUROCENTRISME
Un bon exemple són les centenars d'enciclopèdies universals llibres de text on la primera manifestació de globalització que canvi tothom: l'esclavitud, tot just ocupa un 2%. En aquest racisme intel · lectual podem considerar alguns escrits racistes d'autors com Hegel quan va voler apartar Àfrica de la història dient que Àfrica és la infància de la humanitat. Quan va dir barbaritats com que la raó no havia travessat a Àfrica. Per tant no es podia tenir als africans en compte en cap ... ni tan sols pensar que un dia podríem ser lliures i prendre els nostres propis destins.
NEGACIÓ d'historicitat
Producte d'aquestes bases del racisme la Revolució d'Haití que va ser la primera gran revolució liberal del món després de la EUA i França no s'ensenya a Espanya ni el batxillerat ni universitat. La raó és perquè aquesta va ser realitzada per negres esclaus contra blancs, cultes i il · lustrats francès. No obstant això altres revolucions de menor talla com-La revolució de Els Clavells-s'ensenya sense cap pudor i vergonya. De manera que una persona pot néixer, créixer i morir a Espanya sense saber absolutament de l'esclavitud transatlàntica que com diu la UNESCO és la base del racisme actual.
en l'esport
És un fenomen de racisme recent a través dels grups-feixistes vinculats al futbol. Aquests grups solen ser denominats per la premsa amb termes pomposos com ultres, i la premsa esportiva els dóna pàbul presentant com vàndals o penyes esportives. La fi d'aquest racisme és crear ambients o escenaris on el racisme s'exerceix impunement, per això aquests grups van poder assassinar a Lucrecia Pérez, Aitor Zabaleta o altres seguidors per qüestions aparentment esportives però quan un rasca una mica o estudia el seu discurs, aquest és tremendament racista. Un bon exemple és Miguel Gonzáles Michel exjugador del Reial Madrid i ara comentarista de RTVE televisió espanyola, em consta que és una bona persones però fixeu-vos que sempre que un jugador negre agafa la pilota sol fer uns acudits o dir alguna cosa que provoqui la hilaritat del públic.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
El subconscient col · lectiu identifica aquesta burla o riure amb la idea de bufó dels negres històricament van jugar. Aquest tipus de racisme escampats a les cançons de Georgie Dan amb cançons com: "Mami que serà el que vol el negre".També sol ser que als jugadors negres se'ls diu de color, en comptes de pel seu nom o negres. Aquest és un racisme molt habitual. La societat en la seva majoria mira cap a un altre costat perquè tem trobar entre els racistes als seus propis fills. Són el Ku Klux Klan modern europeo.Este racisme depèn d'una altra categoria de racisme que és el racisme mediàtic ja que les tertúlies radiofòniques no qüestionen aquest clima de complicitat amb els nostres.
MAKELELES
Aquest va ser el cas de Makelele qui sent jugador del Reial Madrid en un règim capitalista va demanar augment de sou i els mitjans de comunicació li exigien que hauria d'estar agraït a l'equip blanc, la raó és que el subconscient del racista l'esclau ha d'agrair a l'amo eternament tot fins al pensament de ser lliure. Aquests periodistes esportius es van oblidar que els treballadors en democràcia tenen drets, entre ells a emigrar i van treure l'artilleria pesada del racisme. Els mitjans de comunicació escluyen als negres dels seus debats públics més de degenerarles constantemente.Este és el cas del programa de RTVE els matins de la 1.Aquesta acció racista no és deliberada ja que forma part de l'educació racista que els estudiants de periodisme com la societat espanyola en general reben a l'EGB, BUP, ESO, pla Bolonia.De manera que és inconscient i als polítics i professionals del periodisme els costa molt admetre (veure debat Abuy en hora 25 amb Àngels Barceló)
Racisme i poblacions
És el més d'actualitat i el que més impacta a la societat, és el racisme relacionat amb la immigració però aquest racisme és el menys importa a les víctimes sinó fos perquè es divideix en un racisme institucional legislatiu i normatiu. És el cas de les lleis d'estrangeria últimes d'Espanya en què es prohibeixen drets bàsics considerats drets humans com són vaga, sindicació, manifestació i associació. Quan un immigrant comet un delicte la premsa al · ludeix al terme integració, substitueix avui a la de civilització. Si un immigrant o negre denúncia racisme se li fa el buit i haurà de retractar o tocar el dos. Si persisteix seus amics blancs li retiressin la salutació o en el millor dels casos li parlessin amb to condescendent i paternalista llevant ferro als fets. Aquest va ser el cas del dominicà José Méndez a la facultat de periodisme Universitat Complutense de Madrid. Aquesta és la raó per la qual els negres tenen por de parlar de racisme. Quan una associació d'immigrants demana una cita oficial i l'administració de l'Estat ho cancel · la en comptes d'enviar un fax, email o document escrit, se li sol cridar en pla bon rotllo i parlar per telèfon sense identificar.
CABAÑA DEL TIO TOM
D'aquesta manera en cas reaclamación dels immigrants mai podran demostrar que van parlar amb algú i l'administració pot al · legar no saber res d'aquesta cita. Això passa amb la majoria dels projectes que les ONG d'immigrants africanes o negres presenten a l'administració, aquesta no els segella les còpies de lliurament, i tampoc els respon per escrit perquè saben que l'escrit és un compromís. Després aquests projectes seran adjudicats a ONG "de suport" a dir blancs sense menció als autors originals: Els inmigrantes.Y desenvolupats amb finançament estatal. Aquesta pràctica procedeix també de l'era colonial esclavista. veure La cabanya de l'oncle Tom o Raices
Racisme i polítiques institucionals:
És el que té a veure amb atribuir certes malalties, actituds als grups que es pretén criminalizar.Ejemplo RTVE atribueix la SIDA als negres o africans, la pesta porcina africana. Als EUA s'atribueix la sida als haitians perquè són els més semblants o propers a Àfrica. L'institut Politècnica de Catalunya realitza projectes amb recursos europeus sobre SIDA centrats, folclorizados exclusivament en les comunitats negres: quan els negres malalts de SIDA a Espanya no són ni l'1% dels malalts ni del sistema de salut regional o estatal. Aquest tipus de racisme aplica una jerarquia en la valoració dels drets humans, drets de ciutadania, una jerarquia interpretativa impune en el seu discurs mitjançant la lògica del control policial negant la importància del sufragi universal dels no-blancs.
MARTIN LUTHER KING
Aquest va ser el cas que el Dr Martin Luther King va enfrontar en Atlanta el 1964. En els temps moderns i on ja hi ha lleis que condemnen el racisme però no ho impedeixen, s'usa la criminalització dels col · lectius. Una criminalització que si no sorgeix efecte la invisiblización d'aquests per exemple mitjançant el suport de només el 0'8% de les ajudes a ONG negres dels ajuntaments van destinar a ONG dirigides per negres.
Racisme i víctimes
Una de les funcions d'aquesta xarxa clientelar és excloure als negres, a les minories ètniques, afro descendeixes i altres víctimes del debat. No es pot parlar de Racisme sense comptar amb les víctimes, és com fer un debat sobre l'avortament sense mujeres.La exclusió de les víctimes es realitza mitjançant l'empobriment conscient i predeterminat de les ONG negres i linxament dels seus líders negres més honestos i representatius que enfronten el racisme (Alfonse Arcelin, Luis Alarcon, Ras Babi, Kennedy, Ataye) evitant l'empoderament afro donant tot els recursos a les trucades ONG de suport-blancs (Sos racisme, CEAR, CEPAIN, Jose Manuel Fresno, Esteban Ibarra etc. ..)
PROPAGANDA
Aquestes macro ONG utilitzen imatges degradants dels nens negres en les seves campanyes mediàtiques de recudacion de fons que busquen una solidaritat que no mereixen perquè promouen la degradació de la imatge dels negres.Aquestes accions de contrainsurgència no només persegueixen el recurs econòmic amb el qual mantenir els negres en la invisiblidad sinó dotar d'autoritat moral, conceptual epistemològica i interpretativa davant les masses colonitzades al colon. És a dir, promocionar la eurocentrisme o supremacia blanca i negres bufons tios tom que confirmin amb la seva actitud de intangiblidad i autonegació permanent del procés i la inferioritat negra.
EMPOWERMENT
La jerarquització dels genocidis, inclou acceptar l'existència d'uns genocidis: reconeguts i altres no. Hi ha genocidis com el jueu que és "admès". La raó fonamental no és per la benevolència o amor de la societat espanyola cap als jueus sinó pel legítim poder que els jueus tenen ja sigui com a comunitat internacional o el mateix estat d'Israel. Com diària Malcolm X, poder Negro.Y els negres, gitanos i indígenes no tenen ni de la meitat d'aquest poder.En aquest cas no és racisme sinó una barreja de xenofòbia davant la supremacia blanca. El que demostra que el racisme és una qüestió de poder i mai biològic o immoral com se'ns vol fer ver.Otro aspecte del racisme i que és el que dóna títol a la meva conferència avui aquí, són la conceptualització del tema.
Nous "marcs conceptuals:
Això afecta seriosament el empowerment i visibilitat de les víctimes té a veure amb el llenguatge i les formes de lluita contra el racisme. En els últims anys hem sentit parlar molt de la famosa interculturalitat, mediació, tolerància, multiculturalitat, integració, assimilació, empowerment, diversitat etc ... Sent que tots aquests conceptes poden ser vàlids l'únic problema que planteja és que no estiguin per ni des ni per les víctimes. O millor encara, la pregunta és: ¿Pretenen donar poder als sense ningú, o serveixen per fabricar més Tarzan?. La idea de Tarzan o el que, el vent s'endugué, és una temptació per a moltes d'aquestes pràctiques sobretot la mediació la pràctica no és nova sinó que ja va ser fonamental en l'empresa colonial (veure el indirect Rule). Per tant els resultats no depenen d'una qüestió moral o humanitària sinó dels fets, que gairebé sempre parlen per si, sols quan se'ls vol llegir.
INTERCULTURALITAT
Als negres se'ns fa creure falsament que amb les bones formes, bona educació, maneres fins, evitar el xoc o critica i formes cultes moderades aconseguiran algun canvi però la veritat de mostra que els pocs que han aconseguit vèncer el racisme sempre emprar formes molt allunyades d'aquest ideal eufemístic de no violència i bon rotllo. Un bon exemple és Lincolm que va haver de fer una guerra, Ghandi, Martin Luther King, Malcolmx, Stive Biko que van ser assassinats. Nelson Mandela empresonat i aquí Arcelin i el negre de banyoles, a qui l'estat perseguio, arruïnar, va desarticular, represalio, va destruir per donar exemple a la resta dels negres que s'atrevissin fer alguna cosa semblant. En Això Es basa la interculturalitat que és un altre sofisma distractorio i aspecte important para saber si la formulació d'aquests conceptes, sobretot la interculturalitat, com va dir Durban 2001 i Chincha Peru 2006, ¿es realitza sobre el qüestionament de la supremacia blanca?, Que és imprescindible, com a etapa prèvia d'identificar la veritable lluita antiracista. I en això va ser fonamental l'enfortiment i el lideratge en l'afirmació de la Negritud. I això és el simple reconeixement del fet de ser negre, l'acceptació d'aquest fet com una cosa positiva, del nostre destí de negre, de la nostra història, de la nostra cultura.Per concloure us diré que un racista no porta banyes ni cua. És una persona normal com el teu pare o el meu!. La qüestió fonamental és el poder. Per això i com es que aquí hi ha gent de Dret i periodisme, us diré que una de les formes de lluitar eficaçment contra el racisme, és reconèixer i acceptar que el racisme és un delicte a Espanya i s'ha de denunciar, combatre com a tal. Caiga quien Caiga.
Uhuru!
* Conferència Col · legi Major Fernando dels Rius Universitat Carlos III
Molt bons dies, Uhuru!!!!! .
Significa alliberament en swuahili i era l'eslògan de l'exèrcit d'alliberament de Kenya que el 1955 sota el lideratge dels rastafaris encapçalats pel Dr Dedan Kitmati i Jommo Kenyatta van aconseguir expulsar el règim racista de l'Apartheid britànic. Uhuru és abans de res una salutació mol especial i mol sentit.Us saludo Uhuru en nom del moviment panafricanista d'espanya.
MANOS ARRIBA
Voldria demanar una ovació per al professor Dr Jose Vida Fernández, sobretot per obrir l'acadèmia a les minories ètniques descolonitzar els camps de saber. Reiterar meus agraïments i reconeixement a i tots els alumnes i personal del departament dret polític que habies vingut a escoltar aquest humil servidor. Per això proposo al meu humil intervenció la il · lustració sobre formulacions teòriques filosòfiques que expliciten i defineixen el racisme com a motor i vector polític, factor essencial del amodernitad, mediante el anàlisi rigorosa de les influències de la seva pensament, renovació i perspectiva desde els atemptats del l'11-S.
LEGITIMITAT DEL àmbit discursiu
Per suposat els ajuntaments ho atribueixen a una casualitat però les casualitats no romanen en el temps, llavors es converteix en una norma. La mediació intercultural molt arrelada amb els immigrants és una altra forma de racisme institucional encobert o de bon rotllo ja que dispersa i desarticula la força dels immigrants per integrar, perquè presenta uns eixos de referència i de legitimació en la tradició de l'amo blanc de la esclavitud. Aquest és un racisme consentit pel seu efecte de contrainsurgència i sobretot perquè els emigrants generen una xarxa clientelar.Aquesta és la raó per la qual els negres tenen por de parlar de racisme
